POESIA POPULAR DELS SEGLES XVI, XVII i XVIII : LA MAL CASADA

LA MAL CASADA


El pare m’ha casada
amb un vell de cinquanta anys;
jo encara no en tinc quinze,
jo encara no en tinc tants.

El dia de la boda
me’n pensava alegrar;
en comptes d’alegrar-me’n
me’n vaig posar a plorar.

Me’n treia la cotilla
amb el llum a l’altra mà;
quan só despulladeta
no m’hi goso a posar.

Me’n dóna una empenteta
i al llit em va tirar;
a la matinadeta em diu:
-Nena, fes-te ençà.

En comptes d’acostar-m’hi
me’n vaig enretirar.
Me dóna una altra empenta
i a terra em va tirar.

L’endemà quan fou dia
al pare ho vaig explicar:
-Ai, pare, lo meu pare,
jo me’n vull descasar.

-Filla, la meva filla,
això no pot ser pas;
ne faran una quinta
que els vells hi hauran d’anar.

Amb els diners del vell
un jove pots trobar
i en podràs ser feliç
i en podràs disfrutar.