JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894 - 1924) i LES AVANTGUARDES A CATALUNYA

Clica aquí si vols saber sobre Joan Salvat-Papasseit

Clica aquí si vols llegir poemes de l'autor

JOSEP CARNER (1884 - 1970) I EL NOUCENTISME (1906 - 1923)

Clica aquí si vols saber sobre Josep Carner

Vols llegir poemes sobre Josep Carner? Clica aquí!

Clica aquí si vols saber sobre el Noucentisme

COM LES MADUIXES

Menja maduixes l’àvia d’abans de Sant Joan;
Per més frescor, les vol collides d’un infant.
Per’xò la néta més petita, que és Pandara,
Sabeu, la que s’encanta davant d’una claror
I va creixent tranquil·la i en admiració
I a voltes, cluca d’ulls, aixeca al cel la cara,
Ella, que encar no diu paraules ben ardides
I que en barreja en una música els sentits,
Cull ara les maduixes arrupides,
Tintat de rosa el capciró dels dits.
Cada matí l’asseuen, a bell redós del vent,
Al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l’airet ombres lleugeres,
I el cossiró decanta abans que el pensament.
Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,
I creu que el cel s’acaba darrera del jardí.
En va la maduixera son bé de Déu cobria;
En treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s’enrojola, treballa, s’extasia:
Si n’ha trobat més d’una, aixeca els ulls i riu.
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
Ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d’ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
És petit i vermell i fresc com les maduixes.